Postguerra al mas Llegeix l'entrada »
El fred glaça els bancals i el silenci pesa més que el gel. Al mas, la rutina pagesa es veu interrompuda per unes “visites rutinàries” que ho diuen tot sense dir res. Un instant de vida rural en la postguerra, on la por i la quotidianitat conviuen sota un sol tímid.
Viure amb el racionament Llegeix l'entrada »
“La vida a la Masada és monòtona i segura.” En plena postguerra, amb la falta de menjar, amb cartilles de racionament i escassetat de tota classe de productes, tindre la possibilitat de treballar una terra productiva, encara que siga de masovers, és una sort. Si, a més, pots tindre un petit corral amb unes quantes
Un dia qualsevol a la postguerra de Benifallet Llegeix l'entrada »
“La vida al mas: fred, foc, farinetes i cançons que aguanten l’hivern.” La nit encara no ha fugit i la poca claror il·lumina lo voltant del mas, tot gebrat. La dona posa en marxa lo foc, remenant les poques brases que encara cremen. Un aroma dolç de fusta cremada envaeix l’estança. L’home, amb paciència i
Històries de repressió franquista: Jaume Artiola Gabriel Llegeix l'entrada »
De Benifallet a Terrassa: una vida marcada per la migració, el compromís i la repressió Jaume Artiola Gabriel va néixer el 24 de juliol de 1902 a Benifallet, en el si d’una família arrelada al territori. Era fill de Pere Joan Artiola Farnós i de Josefa Gabriel Daudé, i nét, per línia paterna, de
Treballs forçats a les ordres de Franco Llegeix l'entrada »
Acabada la Guerra Civil, la repressió franquista no es va limitar a la persecució política o a la presó. Milers de vençuts van ser obligats a treballar en unitats disciplinàries de treballs forçats, convertits en mà d’obra esclava al servei del nou règim. Benifallet i el seu entorn ferroviari formen part d’aquesta història sovint silenciada.
Benifallet bombardejat: la guerra arriba al poble Llegeix l'entrada »
Benifallet no va ser aliè a la violència directa de la Guerra Civil. En el context del front de l’Ebre, el poble va patir com a mínim dos bombardejos aeris franquistes, els dies 18 de març i 22 de juliol de 1938, que van afectar greument edificis públics i habitatges particulars. Els atacs van deixar
El riu Ebre, línia de front Llegeix l'entrada »
A partir del 19 d’abril de 1938, el riu Ebre es va convertir en una línia de front estable entre els dos bàndols de la Guerra Civil. Al marge esquerre hi romania l’Exèrcit Popular de la República, mentre que el marge dret fou ocupat per l’Exèrcit Nacional. El riu deixava de ser només un element
Evacuació de Benifallet durant la Guerra Civil Llegeix l'entrada »
Amb l’esclat de la Guerra Civil espanyola i davant la imminent arribada de l’exèrcit nacional, el 3 d’abril de 1938 les autoritats locals van ordenar l’evacuació completa del municipi de Benifallet. El poble va quedar buit de cop, i la vida quotidiana es va trencar de manera abrupta. Algunes filles i fills de Benifallet marxarien
Benifallet, lloc de pas a la Batalla de l’Ebre Llegeix l'entrada »
Benifallet va tenir un paper clau a l’inici de la Batalla de l’Ebre, un dels episodis més decisius i devastadors de la Guerra Civil espanyola. La seva situació estratègica al curs mitjà del riu Ebre va convertir el poble en front de guerra, lloc de pas i espai d’operacions militars durant l’estiu i la tardor
Les Veus de Cardó Llegeix l'entrada »
Si avui puges a Cardó amb ulls curiosos, no només veus ruïnes i natura: hi sents veus. Veus de gent molt diferent que, al llarg dels segles, va acabar compartint taula, feina, silencis… i també pors. Quan el balneari va començar a funcionar, a finals del segle XIX, Cardó es va convertir en un petit
