Acabada la Guerra Civil, la repressió franquista no es va limitar a la persecució política o a la presó. Milers de vençuts van ser obligats a treballar en unitats disciplinàries de treballs forçats, convertits en mà d’obra esclava al servei del nou règim. Benifallet i el seu entorn ferroviari formen part d’aquesta història sovint silenciada.
Aquest article recull i adapta el contingut dels panells commemoratius de la Guerra Civil ubicats a Benifallet, amb l’autorització i el permís de l’Ajuntament de Benifallet.
L’antic complex ferroviari de Benifallet
L’antic complex ferroviari de Benifallet estava format per un conjunt d’edificacions necessàries per al funcionament de la línia: petites construccions destinades als guardaagulles, magatzems per al material d’enllumenat i maquinària, oficines, taquilla i la casa dels treballadors de l’estació.
Les edificacions responien a una arquitectura simple i sòbria, com la majoria d’estacions del país, pensades per complir una funció estrictament pràctica dins l’eix ferroviari que havia de connectar l’interior amb el litoral.
Presoners republicans i unitats de treball forçat
Entre 1938 i 1942, una part important dels treballs de construcció i reparació de la infraestructura ferroviària es va dur a terme amb presoners republicans, integrats en unitats disciplinàries de treballs forçats.
Concretament, a Benifallet hi van estar destinats:
tres Batallons de Treballadors (núm. 66, 69 i 163),
i un Batalló Disciplinari de Soldats Treballadors (núm. 18).
Aquests homes, derrotats a la guerra, van ser obligats a treballar en condicions extremes, sota vigilància militar, com a part del sistema repressiu del règim franquista.
Una línia estratègica en temps de guerra
La infraestructura de la línia ferroviària —esplanada, ponts i túnels— s’havia completat l’any 1936 fins a Tortosa. Tanmateix, dos anys més tard, les vies només arribaven fins al Pinell de Brai, a la Terra Alta.
L’ofensiva franquista per assolir el mar Mediterrani, a la primavera de 1938, va accelerar la construcció del tram entre Alcanyís i la Ràpita, considerat estratègic. A mitjans de juny de 1938, la línia ja arribava al Pinell de Brai.
Durant la Batalla de l’Ebre, iniciada el 25 de juliol de 1938, aquest eix de comunicació —amb les seves estacions, ponts i túnels— es va convertir en escenari de combats i, en el cas dels túnels, en centres sanitaris improvisats per atendre ferits.
La reparació després de la destrucció
Els combats de la Batalla de l’Ebre van deixar la línia ferroviària greument malmesa. Un cop acabada la guerra, els treballs de reparació es van reprendre de manera sistemàtica, però ja sota el nou règim.
A partir de 1939, aquestes tasques es van dur a terme amb mà d’obra forçada, utilitzant presoners republicans com a força de treball. Finalment, el tram entre Bot i Tortosa va ser inaugurat l’any 1942, després d’anys de treballs durs i repressius.
Una xarxa de treballs forçats al territori
La presència de treballadors esclaus del franquisme destinats a aquesta línia ferroviària està documentada en diversos punts del territori: Horta de Sant Joan, la Fontcalda (Gandesa), Bot, Pinell de Brai, Xerta i Benifallet.
Segons la documentació existent, cada any el nombre de presoners destinats a la construcció de la línia superava el miler d’homes, una xifra que dona la mesura de l’abast d’aquest sistema de repressió.
Aquestes infraestructures, avui integrades en el paisatge, són també espais de memòria, testimonis materials d’un treball imposat sota coerció i càstig.
Memòria d’un treball imposat
Parlar del ferrocarril de Benifallet és també parlar dels homes que el van construir i reparar sense llibertat, en condicions de duresa extrema i sota l’amenaça constant de la repressió. El traçat ferroviari no és només una obra d’enginyeria, sinó una empremta física del sistema repressiu franquista.
Recuperar aquesta història és imprescindible per entendre la postguerra i per donar veu a aquells que van ser obligats a reconstruir el país que els havia vençut.
Fonts i procedència
Tot el contingut d’aquest article ha estat extret i adaptat dels panells commemoratius de la Guerra Civil ubicats a Benifallet, amb l’autorització i el permís de l’Ajuntament de Benifallet.
