Quan pensem en la història, sovint ens venen al cap guerres, reis o grans esdeveniments. És la història que hem après a l’escola: la que apareix als llibres. Però el pensador basc Miguel de Unamuno va introduir un concepte molt suggerent: la intrahistòria.

Unamuno explicava que la història visible és com la superfície del mar: plena de soroll i de grans fets, però sota aquesta superfície hi ha una altra realitat molt més profunda i silenciosa. Aquesta és la història que bussquem nosaltres: la vida quotidiana de les persones anònimes, les seves decisions, les dificultats que van haver d’afrontar, la manera com van treballar, van estimar i van tirar endavant les seves famílies.

Si mirem el nostre territori amb aquesta mirada, la història pren una altra dimensió. A les Terres de l’Ebre, per exemple, la història no és només la batalla que es va lliurar al territori durant la Guerra Civil, també és la història de les famílies que van haver de marxar del poble, dels avis que van amagar records difícils o de les cases que durant anys van conviure amb el silenci d’aquella època.

La intrahistòria també és la dels pagesos que cada matí anaven al tros o a trafegar amb la mula i el llagut, la de les dones que sostenien la casa mentre els homes treballaven o eren presos de guerra, o la de tantes famílies que, des de pobles com els nostres, van haver d’emigrar durant els anys seixanta buscant feina a Barcelona o a altres llocs d’Europa.

Són històries petites, sovint explicades a la vora del foc, a la taula o durant una sobretaula familiar. Però aquestes històries són les que realment expliquen com s’ha construït el nostre territori. Formen part de la memòria que passa de generació en generació: valors, pors, maneres d’entendre la vida i d’afrontar les dificultats.

Per això recuperar la memòria familiar no és només recordar. És entendre d’on venim i com la història gran s’ha viscut dins de cada casa.

A Mossets de Memòria creiem que totes aquestes històries formen part del patrimoni del territori. La història de les Terres de l’Ebre no només s’escriu als llibres: també es construeix amb les vivències de les seves famílies.

A través de notícies històriques, documents, relats i records personals, construïm un arxiu viu que connecta passat i present, persones i territori.