Benifallet va tenir un paper clau a l’inici de la Batalla de l’Ebre, un dels episodis més decisius i devastadors de la Guerra Civil espanyola. La seva situació estratègica al curs mitjà del riu Ebre va convertir el poble en front de guerra, lloc de pas i espai d’operacions militars durant l’estiu i la tardor de 1938.
Aquest article recull i adapta, en format divulgatiu, el contingut dels panells commemoratius de la Guerra Civil ubicats a Benifallet, amb l’autorització i el permís de l’Ajuntament de Benifallet, amb l’objectiu de preservar i fer accessible la memòria històrica local.
Soldats republicans travessen l’Ebre amb una barca civil a Benifallet.
El riu Ebre esdevé front de guerra
A partir del 19 d’abril de 1938, amb l’arribada de l’exèrcit franquista al riu Ebre, el curs fluvial es va convertir en una línia de front entre els dos bàndols enfrontats. A la riba esquerra resistia l’Exèrcit Popular de la República, mentre que a l’altra banda s’estenien les forces franquistes.
En aquest context, Benifallet quedava situat en una posició especialment delicada. El poble es trobava molt a prop del front i dins d’un territori que, per la seva orografia i les seves vies naturals de comunicació, esdevindria clau en els plans militars dels mesos següents.
Mentre la població civil començava a abandonar el poble i els indrets més exposats per refugiar-se en zones considerades més segures —com Cardó, Costumà o les Coves—, els dos exèrcits acumulaven efectius i material a banda i banda del riu.
Benifallet, situat en aquest tram central del riu, quedava en una posició especialment sensible: proper al front, amb bones comunicacions naturals i amb una visió directa cap a les serres que, mesos després, esdevindrien escenari de combats decisius.
La preparació de l’ofensiva de l’Ebre
Els primers dies de juliol de 1938, la secció d’operacions de l’Estat Major republicà va donar per acabat el pla operatiu de l’Exèrcit de l’Ebre, sota la direcció del general Vicente Rojo. El pla preveia un atac concentrat en diversos punts del riu amb l’objectiu de creuar l’Ebre, establir caps de pont a la riba occidental i avançar cap a l’interior.
El cop principal havia de recaure sobre el sector comprès entre Riba-roja, Móra la Nova, Ginestar i Benifallet, una franja considerada decisiva per a l’èxit inicial de l’ofensiva. Els objectius immediats incloïen diverses poblacions i espais estratègics de la Terra Alta i del Baix Ebre, així com el control de les serres que dominen el territori.
El pas del riu a Benifallet
La matinada del 25 de juliol de 1938, en el marc de l’ofensiva republicana, la 10a Brigada Mixta de la 46a Divisió, integrada dins l’Exèrcit de l’Ebre, va travessar el riu Ebre per un punt situat entre la desembocadura del riu Canaletes i diverses partides del terme de Benifallet, en direcció al Pinell de Brai.
Aquest pas del riu formava part de l’estratègia general de l’ofensiva i tenia com a objectiu establir un cap de pont sòlid a la riba occidental, des d’on poder desplegar les forces i continuar l’avanç. Amb aquest moviment s’iniciava una operació militar de gran envergadura que acabaria donant nom a la batalla més llarga i dura de tota la Guerra Civil.
El creuament de l’Ebre per Benifallet marca, així, l’inici de la Batalla de l’Ebre, un enfrontament que s’allargaria durant 115 dies i que tindria conseqüències decisives per al desenllaç del conflicte.
Benifallet dins l’escenari general de la batalla
L’ofensiva republicana va aconseguir progressar principalment per la zona central del front, entre Faió i Xerta, establint una línia de combat d’uns 35 quilòmetres. Altres intents de pas del riu, com els d’Amposta o Mequinensa, no van tenir el mateix resultat.
Des de Benifallet es domina visualment l’entorn de les serres de Pàndols i de Cavalls, així com el Pinell de Brai, espais que es convertirien en alguns dels escenaris més durs i decisius de la batalla. El territori, amb els seus relleus abruptes i camins, va condicionar de manera determinant el desenvolupament dels combats.
El final de l’ofensiva i la retirada
Malgrat la resistència republicana, la superioritat de l’exèrcit franquista en artilleria i aviació va acabar decantant el curs de la batalla. El 16 de novembre de 1938, les tropes republicanes van tornar a creuar el riu Ebre i es van retirar a les posicions inicials.
Aquest fet va suposar el preludi de la derrota definitiva de la República a la Guerra Civil. Benifallet seria ocupada al gener de 1939, iniciant una etapa marcada per la destrucció, la postguerra i la reconstrucció del poble.
Fonts i procedència:
Tot el contingut d’aquest article ha estat extret i adaptat dels panells commemoratius de la Guerra Civil ubicats a Benifallet, amb l’autorització i el permís de l’Ajuntament de Benifallet.
Recórrer el territori per entendre la història
La història de la Batalla de l’Ebre a Benifallet no es comprèn del tot només llegint-la. El paisatge, el riu, els camins i les serres formen part del relat i ajuden a entendre per què aquest poble va esdevenir un punt clau a l’inici del conflicte.
Per aquest motiu, us animem a recórrer la ruta pels indrets de Benifallet senyalitzats amb panells informatius, que permeten seguir sobre el terreny els fets explicats en aquest article. Aquests plafons, distribuïts en punts estratègics del municipi, ofereixen informació històrica rigorosa i contextualitzada, i faciliten una comprensió més profunda del que va suposar la Guerra Civil per al poble i el seu entorn.
Caminar aquests espais és també una manera de preservar la memòria, d’escoltar el silenci del territori i de connectar el present amb un passat que encara avui ens interpel·la.
