De Benifallet a Terrassa: una vida marcada per la migració, el compromís i la repressió
Jaume Artiola Gabriel va néixer el 24 de juliol de 1902 a Benifallet, en el si d’una família arrelada al territori. Era fill de Pere Joan Artiola Farnós i de Josefa Gabriel Daudé, i nét, per línia paterna, de Francisco Artiola i Josefa Farnós, i per línia materna, d’Antonio Gabriel i Maria Daudé. Va tenir una germana nascuda l’any 1904, també a Benifallet.
La seva infantesa i joventut van quedar marcades per un fet decisiu: la mort prematura del pare. La seva mare es va tornar a casar amb José Ollé Piñol, amb qui va tenir dos fills més, Gabriel Ollé Gabriel (1914) i José Ollé Gabriel (1917). Com tantes altres famílies ebrenques del primer terç del segle XX, els Artiola-Gabriel van emprendre una migració interior cap a Terrassa, una ciutat industrial que oferia oportunitats laborals però també dures condicions de vida per a la classe treballadora.
A Terrassa, Jaume Artiola va construir la seva vida adulta. Hi va treballar com a bomber al parc municipal, una professió de servei públic que va compaginar amb un fort compromís sindical i social. Va militar activament a la Confederació Nacional del Treball (CNT), sindicat de tradició anarquista amb una implantació notable a les zones industrials de Catalunya.
Durant la Guerra Civil Espanyola (1936–1939), Artiola va formar part de les patrulles de control, organismes creats en el context revolucionari dels primers mesos del conflicte. Aquest paper, que anys després seria utilitzat com a principal acusació en contra seva, s’inscrivia en la defensa del govern legítim de la República i en el clima de violència i tensió extrema que es vivia arreu del país.
El 26 de gener de 1939, les tropes franquistes van entrar a Terrassa. Pocs dies després, el 6 de febrer, Jaume Artiola va ser detingut. Se l’acusava de ser un militant destacat de la CNT i d’haver participat en la persecució de persones de dretes durant la guerra. Va ser empresonat a la presó de Terrassa i, el 20 de febrer de 1940, se li va ratificar la presó preventiva.
El 5 de març de 1940 va ser jutjat en un consell de guerra sumaríssim i condemnat a mort pel delicte de rebel·lió militar, una acusació profundament paradoxal: qui havia defensat la legalitat republicana era condemnat pels vencedors de la insurrecció. El 9 de març va ser traslladat a la presó Model de Barcelona i, finalment, el 5 de juliol de 1940, amb només 37 anys, va ser afusellat al Camp de la Bota, un dels principals escenaris de la repressió franquista a Catalunya.
Testimonis posteriors van assenyalar que Jaume Artiola havia salvat diverses persones durant la guerra, fets que no van ser tinguts en compte pel tribunal militar. La seva trajectòria vital és representativa de la repressió sistemàtica exercida pel règim franquista contra militants obrers, sindicalistes i anarquistes, molts dels quals havien arribat a les ciutats industrials com a conseqüència de processos migratoris interns.
Amb l’aprovació de la Llei 11/2017 del Parlament de Catalunya, totes les sentències dictades pels tribunals franquistes van ser declarades nul·les. Entre elles, la de Jaume Artiola Gabriel. Aquest reconeixement institucional no repara el dolor ni la pèrdua, però restitueix la dignitat d’un home nascut a Benifallet que va pagar amb la vida el seu compromís amb la justícia social i la llibertat.
Recordar Jaume Artiola és també recordar les migracions, les lluites obreres i les vides truncades que formen part de la nostra memòria col·lectiva.
