Entre l’any 2000 i el 2022, Benifallet va recuperar una part de la seva història que durant massa temps va romandre amagada. El poble va mirar de front la memòria dels seus quatre veïns deportats als camps nazis: Francisco Margalef Treig, Antonio Povill Trilla, Tomàs Salaet Artiola i Joaquín Cid Pasanau. Aquest text recull el treball col·lectiu que va fer possible aquest record, l’homenatge i les I Jornades de Memòria Democràtica, i vol servir també de referència per a familiars i per a qui busqui connexions amb aquests noms.
Un compromís col·lectiu amb la memòria
La memòria no es fa sola. Es fa amb gent que busca, amb gent que escolta i amb gent que no accepta que la història quedi esborrada. Per això, el 20 de novembre de 2020 l’Ajuntament de Benifallet va aprovar incorporar el poble al projecte Stolpersteine, amb l’objectiu de retre homenatge als quatre deportats i, amb ells, a totes les persones que van patir la deportació.
El nucli de l’homenatge va ser el treball de recerca que Mireia Margalef, va realitzar a l’Institut de Roquetes, i que va merèixer la Menció d’Honor del Memorial Democràtic. Aquest treball es va convertir en el segon llibre publicat per Amics i Amigues de l’Ebre dins la col·lecció “Ebrencs als camps de concentració”.
És important remarcar que aquest treball no va ser un esforç individual. La Mireia va comptar amb el suport i la col·laboració de l’equip del projecte Stolpersteine (format per Sílvia Folqué, Amparo Treig, Gemma Vidiella, Assutzena Povill, Nanu Marino, Hélène Marino i la mateixa Mireia Margalef), i de l’Ajuntament de Benifallet. Sense aquesta xarxa, la recerca potser no hauria estat tan potent ni hagués arribat tan enllà com ho va fer.
Les primeres Jornades de Memòria Democràtica de Benifallet
La satisfacció per la feina feta va encoratjar les membres del Grup Stolpersteine local per organitzar ues jornades de memòria històrica que res tenen que envejar a les organitzades per una ciutat més gran.
A meitat d’octubre de 2022, Benifallet es va convertir en un lloc de trobada de memòria. Les I Jornades de Memòria Democràtica van reunir investigadors i especialistes que van aportar coneixement i també noves pistes sobre la deportació espanyola.
Entre les aportacions del cap de setmana voldríem destacar:
La responsabilitat franquista en la deportació de 9.000 espanyols als camps nazis, exposada per Carlos Hernández de Miguel, autor de referència en l’estudi de la deportació i responsable del portal Deportados.es
La militància de Joaquín Cid Pasanau i la seva implicació en el Socors Roig Internacional, explicada per l’historiador Sergio Giménez, que va reivindicar la justícia per al moviment llibertari sovint oblidat.
Els treballs forçats durant la II Guerra Mundial i l’exposició Rotspanier, presentada pel doctor en Història Jaume Camps Girona, una mostra que promou la recerca sobre els represaliats espanyols i alerta sobre els perills del neofeixisme.
Els espanyols deportats a l’illa d’Aurigny, amb l’historiador francès Luc Benoît, que va situar Joaquín Cid a Nordeney just abans del desembarcament de Normandia.
El camp de Vernet d’Ariège, amb dades noves sobre espanyols deportats, presentades per Fernando Sánchez i Raimon Cubells.
Els deportats ebrencs a Neugengamme, amb Joan Baptiste Beltran Reverter, que va compartir per primer cop a Benifallet la recerca sobre els sis deportats ebrencs a aquest camp.
La projecció del documental “Gurs, historia y memoria”, de Verónica Sáenz, que va emocionar el públic amb els relats de vida que recull.
Arts visuals i escèniques per donar més intensitat emocional a la memòria
Durant l’acte es va projectar un documental produït per Jordi Cañardo, amb guió d’Assutzena Povill i veu en off de Mireia Margalef, que recull la vida dels quatre deportats.
Les jornades van tancar-se amb la performance “Memoiria”, a càrrec de David Espinós, Gemma Ibáñez i Nanu Marino, que va anar descobrint l’obra creada en homenatge a Francisco, Antonio, Tomàs i Joaquín. Un tancament emotiu, delicat i carregat de significat, que va posar punt final a un cap de setmana de memòria i de reconeixement.
El moment més important
El moment més important de les jornades no va ser una ponència ni una projecció, sinó la presència dels familiars dels deportats. Van ser-hi tot el cap de setmana, escoltant el relat del que havien viscut els seus familiars: l’exili, la deportació, els camps, els treballs forçats, la mort o el retorn marcat pel silenci.
Quan se’ls va fer entrega d’un petit record de Benifallet, els aplaudiments van arribar després d’haver escoltat, d’haver entès una mica més, i d’haver compartit. No van ser un gest formal. Van ser un reconeixement sentit, d’aquells que no s’obliden fàcilment. Aquell gest col·lectiu va actuar com un acte de restitució simbòlica: el poble retornava als seus veïns i veïnes allò que durant dècades els havia estat negat —el reconeixement, l’escolta i la dignitat.
Qui eren els autèntics protagonistes?
Francisco Margalef Treig
Nascut a Benifallet el 15 de setembre de 1917. Exiliat el 1939. Deportat a Mauthausen el 13 d’agost de 1940. Assassinat al subcamp de Gusen l’11 de juliol de 1942.
Francisco Margalef formava part d’una família molt vinculada a la CNT. La seva germana, Teresa “la Ronchera”, era amiga personal d’Emilienne Morin, companya de Buenaventura Durruti, a qui va acompanyar el dia del seu enterrament. Francisco Margalef va formar part del primer comboi enviat de Mauthausen a Gusen, amb l’objectiu de “deixar lloc” al camp central per a nous deportats
Antonio Povill Trilla
Nascut a Benifallet el 27 d’abril de 1913. Exiliat el 1939. Deportat a Mauthausen el 3 d’abril de 1941. Va morir a Tolosa el 14 de març de 1991.
Xofer de professió, el seu testimoni va ser clau per acreditar l’assassinat de diversos republicans als camps de Mauthausen i Gusen, fet que va permetre que les seves famílies poguessin rebre les indemnitzacions corresponents, entre elles la de Francisco Margalef. La família Povill va tenir una forta significació política i era molt pròxima al ministre Marcel·lí Domingo. La seva germana Teresa i el seu cunyat Eulogio Ochoa van protagonitzar el primer matrimoni civil de Benifallet.
Tomàs Salaet Artiola
Nascut a Benifallet l’11 de juny de 1914. Exiliat el 1939. Deportat a Mauthausen el 13 de desembre de 1940. Va morir a Martorell el 10 d’agost de 1994.
Va ser un dels espanyols obligats a construir la cambra de gas de Mauthausen i els xalets de les SS a Sankt Lambrecht, on es trobava en el moment de l’alliberament el 1945. Salaet va concedir una entrevista al diari El País el 1979, en què recordava la seva experiència i afirmava que “els grups neonazis no tenen ja cap futur, no poden representar una opció política”, una reflexió que neix directament de la seva vivència i que encara avui ressona com un advertiment i una esperança.
És un dels testimonis recollits per Montserrat Roig a Els catalans als camps nazis.
Joaquín Cid Pasanau
Nascut a Benifallet el 10 d’agost de 1899. Exiliat el 1939. Empresonat al camp de Vernet, requisat per l’Organització Todt i deportat a Aurigny el 5 de juny de 1944. Alliberat a París l’agost de 1944. Va morir a Tolosa el 3 de novembre de 1968.
Dirigent del Partit Sindicalista, va ser membre del Socors Roig Internacional i de Solidaritat Internacional Antifeixista. Va rebre ajudes de la Spanish Refugee Aid, una xarxa solidària en què participaven figures com Pau Casals, Lázaro Cárdenas, Ramon J. Sender, Albert Camus o George Orwell, entre altres.
