Benifallet no va ser aliè a la violència directa de la Guerra Civil. En el context del front de l’Ebre, el poble va patir com a mínim dos bombardejos aeris franquistes, els dies 18 de març i 22 de juliol de 1938, que van afectar greument edificis públics i habitatges particulars.
Els atacs van deixar una empremta profunda en la trama urbana i en la memòria col·lectiva del poble, i van marcar definitivament la vida de les persones que encara hi resistien o que, mesos més tard, hi tornarien.
Aquest article adapta el contingut dels panells commemoratius de la Guerra Civil ubicats a Benifallet, amb l’autorització i el permís de l’Ajuntament de Benifallet.
Els bombardejos de març i juliol de 1938
Els bombardejos aeris del 18 de març i del 22 de juliol de 1938 van impactar en diferents punts del poble. Entre els edificis afectats hi havia l’església parroquial, el convent, la casa Abadia —situada on actualment hi ha el parc infantil i que va quedar totalment destruïda— i diverses cases particulars.
Els atacs aeris no només van provocar danys materials, sinó que van reforçar la sensació d’inseguretat i vulnerabilitat d’un poble situat a tocar del front de guerra.
Els nou mesos de front de guerra van deixar Benifallet profundament afectat. La destrucció acumulada per bombardejos, artilleria i abandonament va alterar de manera significativa la infraestructura i la trama urbana del municipi.
Carrers sencers, com el Carrer Nou, el Carrer de la Rosa, el Carrer de les Roques, el Carrer de la Placeta o el Carrer Ramos, van quedar marcats per les conseqüències directes del conflicte.
L’església parroquial: saqueig i destrucció
Abans dels bombardejos, l’església parroquial de Santa Maria, edificada al segle XVII, ja havia patit greus danys. En el context de la violència anticlerical sorgida arran de l’esclat revolucionari del juliol de 1936, el temple va ser saquejat.
Els altars i les imatges religioses van ser sostrets i destruïts: alguns van ser cremats a la plaça situada davant de l’església, mentre que d’altres van ser llançats al riu Ebre. Posteriorment, l’edifici també va resultar afectat pels bombardejos i pels intercanvis d’artilleria quan el riu es va convertir en línia de front.
La petjada material de la guerra
Els danys patits durant la guerra van ser tan importants que, acabat el conflicte, Benifallet va ser inclòs per l’Estat franquista en el llistat de municipis susceptibles de rebre ajut de la Dirección General de Regiones Devastadas.
L’any 1940 es va aprovar una primera partida de 67.372 pessetes destinada al desenrunament. Posteriorment, el 1941, es va aprovar un pressupost de 107.474 pessetes per a la reparació de l’església parroquial, que es va ampliar dos anys més tard amb 90.862 pessetes addicionals.
Aquestes actuacions formen part del procés de reconstrucció de la postguerra, que marcaria profundament la fesomia del poble i la vida dels seus habitants.
Recórrer el territori per entendre la història
La història de la Batalla de l’Ebre a Benifallet no es comprèn del tot només llegint-la. El paisatge, el riu, els camins i les serres formen part del relat i ajuden a entendre per què aquest poble va esdevenir un punt clau a l’inici del conflicte.
Per aquest motiu, us animem a recórrer la ruta pels indrets de Benifallet senyalitzats amb panells informatius, que permeten seguir sobre el terreny els fets explicats en aquest article. Aquests plafons, distribuïts en punts estratègics del municipi, ofereixen informació històrica rigorosa i contextualitzada, i faciliten una comprensió més profunda del que va suposar la Guerra Civil per al poble i el seu entorn.
Caminar aquests espais és també una manera de preservar la memòria, d’escoltar el silenci del territori i de connectar el present amb un passat que encara avui ens interpel·la.
