A partir del 19 d’abril de 1938, el riu Ebre es va convertir en una línia de front estable entre els dos bàndols de la Guerra Civil. Al marge esquerre hi romania l’Exèrcit Popular de la República, mentre que el marge dret fou ocupat per l’Exèrcit Nacional. El riu deixava de ser només un element natural per esdevenir una frontera armada.
Davant aquesta situació, l’Agrupació Autònoma de l’Ebre, posteriorment Exèrcit de l’Ebre, va decidir fortificar de manera immediata la seva línia defensiva amb la construcció d’un complex entramat de trinxeres paral·leles al riu. Les muntanyes que envolten l’Ebre, a una banda i a l’altra, es van omplir de fortificacions que encara avui formen part del paisatge i de la memòria del territori.
Aquest article adapta el contingut dels panells commemoratius de la Guerra Civil ubicats a Benifallet, amb l’autorització i el permís de l’Ajuntament de Benifallet.
Una xarxa de trinxeres al voltant del riu
La línia defensiva republicana es va estendre per totes les elevacions properes al riu. Encara avui es conserven fragments de trinxeres en diversos punts del terme de Benifallet, testimonis muts d’aquells mesos de tensió permanent.
Entre les més destacades hi ha les trinxeres dels Buics, del Coll de Som, del Carmull, de la Planeta i d’altres que configuren una autèntica xarxa defensiva excavada al terreny.
La línia de trinxeres dels Buics
La línia de trinxera dels Buics se situa a la carena del turó del mateix nom, dominant pel sud la desembocadura del riu Canaletes. Es tracta d’una posició estratègica de primer ordre, ja que controla l’accés al riu Canaletes i, per extensió, l’aproximació a l’Ebre.
Tot i que en alguns punts les trinxeres es troben avui emboscades i desdibuixades, encara es conserva un tram ben confeccionat, amb:
una galeria d’accés excavada al terra,
una trinxera paral·lela al riu,
un pou de tirador,
i un petit aixopluc per al descans dels soldats.
Des d’aquesta posició hi ha visió directa sobre el riu Ebre i el poble de Benifallet, fet que reforça el seu paper clau dins del sistema defensiu republicà.
La trinxera del barranc del Coll de Som
Una altra fortificació destacada és la línia de trinxera del barranc del Coll de Som. Aquesta estructura té aproximadament 200 metres de llarg, amb una amplada d’uns 50 centímetres en alguns trams i una profunditat variable d’entre un metre i un metre i mig.
En diversos punts s’hi poden observar parapets de pedra, que servien per reforçar la protecció dels soldats. El Coll de Som va tenir un paper rellevant com a punt d’observació i control del front, gràcies a la seva situació elevada.
El vèrtex de les Armes del Rei: un espai disputat
La zona del vèrtex de les Armes del Rei va ser una peça cobejada per les tropes italianes del Corpo Truppe Volontarie (C.T.V.) en el seu intent d’avançar des de la Terra Alta fins al riu Ebre. Posteriorment, durant la Batalla de l’Ebre, aquest indret es va convertir en escenari de combats en trobar-se al límit sud de la zona de guerra.
La seva importància estratègica el va situar com un dels punts calents del front, disputat i castigat per l’artilleria.
De la guerra de posicions a la Batalla de l’Ebre
Durant els mesos previs a l’ofensiva, ambdós bàndols es van fustigar amb trets de fusell, artilleria i bombardejos. La matinada del 25 de juliol de 1938, amb el pas del riu per Benifallet de la 10a Brigada Mixta de la 46a Divisió Republicana, començava la Batalla de l’Ebre.
A partir d’aquell moment, l’escenari principal del conflicte es va traslladar cap a les serres de Pàndols i Cavalls, però dins del terme de Benifallet cal destacar la partida dels Aligars com un espai on la batalla es va viure amb tota la seva cruesa.
Encara avui, aquest indret conserva restes materials del conflicte: metralla, trinxeres, punts d’ametralladora i, en alguns casos, restes humanes de soldats desapareguts durant l’episodi més sagnant de la Guerra Civil.
La Torre del Mollet i el Coll de Som
La partida del Mollet, on s’ubica la Torre del Mollet, situada a la dreta del riu Canaletes, va esdevenir una de les primeres zones de combat dins del terme de Benifallet.
Pel que fa al Coll de Som, aquest turó va ser utilitzat com a observatori privilegiat per l’Agrupació Autònoma de l’Ebre, i posteriorment per l’Exèrcit de l’Ebre, entre l’abril de 1938 i el gener de 1939. El seu vèrtex va servir també com a punt límit de desplegament entre les diferents unitats militars situades a la primera línia de defensa del front de l’Ebre, al marge esquerre del riu.
El final del front del riu
L’ofensiva republicana va aconseguir recuperar aproximadament 800 km² de territori, però va haver de resistir l’embat de l’exèrcit nacional durant 115 dies. Finalment, el 16 de novembre de 1938, les forces republicanes van tornar a les seves posicions inicials.
Aquest retorn marcava el preludi del desenllaç de la guerra: la desfeta de la República i l’inici de la dictadura franquista.
Fonts i procedència
Tot el contingut d’aquest article ha estat extret i adaptat dels panells commemoratius de la Guerra Civil ubicats a Benifallet, amb l’autorització i el permís de l’Ajuntament de Benifallet.
Recórrer el territori per entendre la història
La història de la Batalla de l’Ebre a Benifallet no es comprèn del tot només llegint-la. El paisatge, el riu, els camins i les serres formen part del relat i ajuden a entendre per què aquest poble va esdevenir un punt clau a l’inici del conflicte.
Per aquest motiu, us animem a recórrer la ruta pels indrets de Benifallet senyalitzats amb panells informatius, que permeten seguir sobre el terreny els fets explicats en aquest article. Aquests plafons, distribuïts en punts estratègics del municipi, ofereixen informació històrica rigorosa i contextualitzada, i faciliten una comprensió més profunda del que va suposar la Guerra Civil per al poble i el seu entorn.
Caminar aquests espais és també una manera de preservar la memòria, d’escoltar el silenci del territori i de connectar el present amb un passat que encara avui ens interpel·la.
