Aquest contingut s’ha elaborat a partir de la informació recollida als panells informatius instal·lats per l’Ajuntament de Benifallet en diferents punts del municipi, amb l’objectiu de senyalitzar i preservar els espais de la memòria local vinculats a la Guerra Civil.
De convent a balneari
El conjunt de Cardó té un origen antic. El convent i l’ermita van ser fundats l’any 1605 pel carmelita Pere Pau Revull, i la comunitat s’hi va establir l’any 1617. Amb l’exclaustració de 1835, el convent va ser suprimit i els edificis van quedar abandonats.
L’any 1866, aprofitant estructures preexistents i amb la construcció de nous edificis, es va posar en funcionament el Balneari de Cardó, que amb el temps esdevindria un espai de referència en el territori.
Cardó a l’inici de la Guerra Civil
En el moment de l’aixecament militar de juliol de 1936, el Balneari de Cardó encara funcionava com a lloc de descans. A finals dels anys vint i inicis dels trenta havia passat a mans de Salvador Samsó, que va mantenir-ne l’activitat tot i l’esclat del conflicte.
Un dels fets més destacats d’aquest primer moment va ser la presència del bisbe de Tortosa, Félix Bilbao, que es trobava de vacances al balneari quan va començar la guerra. Detingut per un grup de revolucionaris armats, va ser traslladat a Tortosa. Gràcies a la intervenció de l’alcalde Joan Berenguer Cros, de la Generalitat i del cardenal Vidal i Barraquer, el bisbe va poder abandonar el país i marxar a Itàlia, evitant represàlies.
Un espai de refugi per a la població civil
Amb l’evolució del conflicte, el balneari va assumir una nova funció com a lloc d’acollida de civils, especialment procedents de Benifallet, que fugien dels efectes directes de la guerra.
El propietari del balneari, Salvador Samsó, va penjar una bandera francesa —país on havia nascut— per indicar que el recinte quedava sota una suposada jurisdicció internacional. Aquest gest hauria evitat accions violentes per part de grups armats i va afavorir que moltes persones hi trobessin refugi.
Segons la memòria oral, els civils van ser rebuts amb solidaritat, tant pel personal com pels soldats presents a l’espai.
Hospital militar republicà durant la batalla de l’Ebre
En un moment imprecís de l’any 1938, el Balneari de Cardó es va convertir en hospital militar republicà, especialment actiu durant la batalla de l’Ebre. A més de funcionar com a hospital d’urgència, també va acollir malalts, inclosos casos relacionats amb la tuberculosi.
Un dels metges oficials destinats al centre va ser el tinent metge Josep Maria Raméntol Rifà, que va deixar testimoni del perill que suposava l’accés nocturn a l’hospital per les ambulàncies, a causa de l’estat de la carretera.
L’escriptor Avel·lí Artís-Gener (Tisner) també va passar per aquest hospital després de resultar ferit en un atac aeri. Al seu relat autobiogràfic ho recorda així:
….Vaig començar a fer memòria i vaig recordar —o deduir— el fet que m’havia dut a l’hospital. El jove metge em va ajudar considerablement. Em va dir que el xofer havia mort i que la noia que ens acompanyava, la jove Rosa Suau, havia resultat ferida d’una certa consideració, que ja es recuperava, i que hom la donava per salvada. —On és ella? —Aquí mateix, a la secció femenina de l’hospital. Dit així, sembla que sigui alguna cosa, però, de debò, és una única i esquifida cambra! —Quin és aquest hospital? —El de Cardó. Havia estat un balneari, però es va tornar hospital de guerra. N’hi ha passat, de gent que venia de l’Ebre!
Les Brigades Internacionals a Cardó
A principis de 1938, el complex va ser ocupat per les unitats Garibaldi i Marsellesa, integrades a les Brigades Internacionals, que hi van establir el comandament. Posteriorment, un cop consolidat el front de l’Ebre, l’espai va passar a mans del V Cos de l’Exèrcit Republicà, comandat per Juan Modesto i Enrique Líster.
A finals d’agost de 1938, el balneari va acollir un acte rellevant de la 45a Divisió Internacional, recollit pel diari Il Volontario della Libertà, en reconeixement a l’escola de caporals i amb la presentació del nou cap de la XIIa Brigada Internacional Garibaldi.
Un espai de memòria
El Balneari de Cardó és avui un espai clau de la memòria històrica del Baix Ebre, testimoni de com un lloc concebut per a la salut i el descans va esdevenir refugi, hospital i centre militar en el context de la Guerra Civil.
La seva senyalització mitjançant aquest panell informatiu impulsat per l’Ajuntament de Benifallet contribueix a preservar i transmetre aquesta memòria local, imprescindible per entendre la història recent del territori.
