De mica en mica, el sol, tímid i amb poca escalfor, va omplint de colors els bancals gebrats. Alguna bestiola va voltant entre els arbres i les mates, a la recerca de menjar.
Davant la porta del mas, uns gats esperen la sortida de la mestressa, amb la mirada fixa en algun punt inconcret. El masover s’encén la pipa i es dirigeix cap a la bassa d’aigua. Hi ha una capa de gel que trencarà amb dos cops de barra i, amb un poal metàl·lic, omplirà per abeuràr els animals.
Camí avant, veu arribar unes figures reconegudes: la Guàrdia Civil. Van embolicades amb els capots, els fusells al coll, i de la boca els surt una bona bafarada. No l’han vist.
Es dirigeixen cap al mas i el masover els crida de lluny. Deturen el pas i esperen que el pagès arribi a la seva altura.
—¡Buenos días nos dé Dios! —saluden.
El masover els pregunta pel motiu de la visita i ells responen, de manera forçada:
—Visitas rutinarias.
El masover sap que, abans de Nadal, ja es parlava d’accions del maquis voltant pels masos. Li pregunten si han trobat a faltar alguna cosa o si han vist algun pidolaire o rodamón pels voltants. La resposta és no.
El guàrdia civil li contesta:
—Así debe de ser la Nueva España de Franco.
Amb una salutació marcial, continuen la marxa en direcció al mas de més amunt, on segurament faran un cafè del qual presumeix tenir l’amo. Adeptes al règim, que en diuen.
Brilla el sol, però de dins del mas no surten a jugar les nenes.
Fa massa fred.
